Imma Trepat, piano

El concert s’estructura en dues parts. Cadascuna d’elles l’encapçalen dues peces d’Élisabeth Jacquet de la Guerre (1665-1729). La mètrica lliure d’aquestes obres són un camí cap als sentiments.

El Prélude, Aria et Finale de César Franck (1822-1890) és una descripció de la decadència: els acords inicials del primer moviment ens recorden l’orgue d’un temple; l’Aria, recull les pregàries dels fidels; el Finale comença en la tenebra i acaba en la serenor de l’ànima perdonda.

Mel Bonis (1858-1937) fou alumna de César Franck. N’escoltarem les següents peces: la Cathédrale Blessée, que ens trasllada dins una catedral ferida per la falta de valors; la Danse, que és un càntic al perdó; i la Barcarolle, plena de tendresa, que suggereix la calma del fidel redimit.